AGULLOLA DE RUPIT - Via normal

Primera ascensió: Pere Danés i Ramon Vinyeta el 8 de Novembre de 1934.

2ª ascensió: E. Domenech, J. Vila i J. Bofill el dia 08 de Maig de 1.941

3ª ascensió: J. Ferret, E.Gilabert y M. Frauca del G.E.i E.G. de Girona el dia 29 d’Abril de 1.945

Orientació: Sud

Recorregut: 60 metres (L1: 20m IV+, L2: 20m III+, L3: 20m III+)

Roca: Gres calcari de qualitat acceptable

Equipament: Fins fa poc estava equipada amb un únic clau al pas de IV+ del primer llarg, la resta s’assegurava amb cintes a les savines. En una recent ascensió s’han comptabilitzat almenys dos scellements químics col·locats segurament per explotar la via amb fins comercials.

Material: cintes exprés i bagues per a savines

Temps: 1h

Punt de partida: Pla del Roquer, 100 metres abans d’arribar a Sant Joan de Fàbregues, a l’esquerra. Accessible des de Rupit per una estreta carretera asfaltada.

Aproximació: Des del Pla del Roquer s’ha d’agafar un camí a llevant que s’endinsa pel pla de Fàbregues. Al cap de 15 minuts s’ha d’agafar un corriol a la dreta que salva la cinglera pel sud, pel grau del Saltabocs, a les envistes de l’Agullola Xica. El camí segueix per sota la cinglera fins al peu de l’Agullola, per on s’enfila entremig dels arbres (25 min)

Descens: Amb un ràpel de 40 metres des del cim fins a la cornisa herbosa on em establert la R0. D’allà, desgrimpant fins al replanet amb fita on s’ha iniciat l’ascensió. Si s’aprofita al màxim la corda de ràpel es pot arribar fins al replanet inicial però cal anar en compte ja que hi poden haver dificultats per recuperar-la.

Bibliografia: Casal, Joaquim. “Una Cruz en la Agullola de Rupit”, Cordada núm. 122, febrer de 1966. Pàgina 11 i 12.

Butlletí del GEiEG de juliol de 1945, pagina 4 i 5

Perez, Miquel i Vila Pep. “Osona Vertical – Escalades en els cingles d’Osona” Edicions de la Unió Excursionista de Vic any 2003. Pàgina 94 i 95

Cartografia: Guilleries – Collsacabra (guia cartogràfica 1:40.000). Granollers: Alpina. El Collsacabra (mapa topogràfic excursionista 1:25.000). Barcelona: Piolet. Vall de Sau – Collsacabra (mapa 1:40.000 i guia turística). Granollers: Alpina, 2001