Text: Miquel Pérez / Fotografíes: Miquel Vilaplana
Osona és una terra
de cingleres, que compta amb nombrosos i actius grups d'escaladors. L'escalada
osonenca va néixer a finals de la dècada de 1950 en els blocs de Savassona i en els cingles de Tavertet i de Vilanova de
Sau, amb un precedent il·lustre, l'ascensió de l'Agullola de Rupit, el 1934, a
càrrec de dos torellonencs (Miquel Pérez, "Història de l'escalada de la
Unió Excursionista de Vic", a 100
anys d'excursionisme a Vic, 2013). Però la qualitat de la roca dels cingles
d'Osona és mínima, per la qual cosa la majoria dels escaladors osonencs són
actius en totes les zones d'escalada de Catalunya, excepte ... a Osona. I,
tanmateix, sempre hi ha hagut un reducte d'escaladors que, malgrat la
resistència i les dificultats que oposa la roca d'aquesta contrada hi han anat
obrint vies, camins verticals. Així, si en el moment de la publicació de la
guia Osona vertical. Escalades en els
cingles d'Osona (Miquel Pérez, Pep Vila, 2005), s'hi consignava un centenar
de vies d'escalada, deu anys després, el nombre d'ascensions de dificultat a
les muntanyes osonenques s'apropa als dos cents itineraris.
 |
| Pep Vila (d'esquena), Miquel Alemany, Josep Pagespetit, Ramón Orriols, Jaume Palau i Marc Font |
Justament, el
passat cap de setmana s'ha celebrat una trobada d'escaladors que han obert vies
en aquestes cingleres on la dificultat que hi oposa la roca és gratificada amb
un marc paisatgístic extraordinari. Organitzada pel centellenc Pep Vila,
autèntica "alma mater" de l'escalada en aquests cingles, ha comptat
amb la presència d'antics escaladors que iniciaren l'escalada a Osona i,
sobretot, en els cingles de Tavertet i de Vilanova de Sau en la dècada de 1960.
Algun dels quals encara està avui dia en actiu. Així, els històrics Xevi Vila,
Jaume Palau, Ramon Orriols, Josep Pagespetit, Alfons Reixach, Miquel Alemany,
Miquel Vilaplana, Josep Carbonell o Antoni Anguera, s'han trobat al restaurant
La Riba, de Sau, amb altres escaladors representatius de generacions posteriors
com Pep Vila, Josep Casals "Rusi", Ricard Dardé -un barceloní
enamorat d'aquests cingles, que no va poder-hi assistir per trobar-se a Menorca
obrint una nova via d'escalada- i Miquel Pérez. Cal fer esment, també, de la
presència d'escaladors joves, com Marc Font i Oriol Fabré, i d'altres que no
varen poder-hi assistir i que garanteixen
el relleu generacional.
 |
| Ramón Orriols i Miquel Alemany amb el "llapis" que en Pen Vila els hi va oferir i que en el seu moment varen representar l'estri expansiu més adeqüat per obrir vies als cingles de Sau i de Tavertet. |
La trobada es va
complementar amb la projecció d'un audiovisual que va fer un repàs a les
vint-i-tres vies existents actualment als cingles de Vilanova de Sau -entre el
túnel de la Mina i el Roc de Migdia, al davant de Vilanova de Sau-, onze vies
modernes i dotze vies històriques. Respecte aquestes darreres, cal posar en
valor el fet que la majoria s'han restaurat i tornen a estar en disposició de
ser escalades amb un equipament modern i segur. Els joves escaladors que
assumeixin el repte de pujar a aquests poc coneguts castells (Castell Ampla,
Castell Bernat, Castell Sa Sala, ...), hi descobriran una visió única,
solitària i potent, del paisatge osonenc.
 |
| Material antic exposat a la trobada (Col· lecció Pep Vila) |
D'esquerra a drets i de dalt a baix: Antonio Anguera, Pep Vila, Josep Pagespetit, Miquel Vilaplana, Pep Carbonell, Marc Font, Miquel Pérez, Oriol Fabré, Afons Reixach, Jaume Palau, Miquel Alemany, Xevi Vila i Ramón Orriols
És una bona via per portar-hi algú que ja escala però no en artificial?
ResponElimina